Sempre he pensant que els amics són la família que podem triar, ja que al cap i a la fi, ells també estan ací, en les bones i en les roïnes, en els dies que et menjaries el món i en els que el món et menja a ti... Per això supose que el que mes valore de l'amistat és ella en si, és difícil trobar un amic de veritat, amb el que estigues tota la vesprada sencera i et sàpia sempre a poc, amb el que pugues plorar i desfogar-te quan ho necessites i rebre un abraç dels bonics.
D'altra banda jo sempre pense que quan siga major, com ma mare ha fet també, li parlaré als meus fills de la meua millor amiga, per un costat dels embolics en què ens ficàvem soles, de la quantitat de discussions que teníem per tonteries…
En definitiva de com és poder tindre de bonic a algú així en la vida. En conclusió es que sens dubte eixa persona és Carmen, ella, amb totes les seues manies , els seus enfadaments, els seus abraços, és el que més valore de l'amistat
No hay comentarios:
Publicar un comentario